jump to navigation

Ara si… la dècada de Dreamcast 14 Octubre 2009

Posted by daijiro in Articles.
Tags: ,
trackback

Dreamcast el mundo en juego

Avui. Encara que les webs importants celebrin el naixement de la Dreamcast a l’icònica data del 09.09.99, data de sortida a EEUU, és avui, 14 d’Octubre, quan va sortir aquí a Europa… fa exactament 10 anys.
I com que aquí no es celebra l’aniversari de la millor consola de la història el mateix dia que als altres llocs, doncs aquest tampoc és l’article que us imagineu. Aquí no hi ha dades de la Wikipedia sobre la consola o sobre la seva curta vida. Això es pot trobar fàcilment a qualsevol dels homenatges que s’han fet a la Dreamcast.
El que hi ha aquí és molt diferent. Una història sobre com una consola pot influir en la vida de les persones com si es tractés de l’efecte papallona en la teoria del caos. Traieu el mocador perquè vaig a tocar fibres sensibles…. pero eso sisin mariconadas eh! (bueno per si de cas, Cliffy B tu no entris).


Abans de tot, si us plau… llegir el text escoltant això.

Recordo aquella època d’estiu-tardor de 1999 com la meva retrobada amb els videojocs. Després d’haver jugat bastant regularment a la Game Gear, als meus pares no se-l’s va acudir una altra cosa que regalar-me una Megadrive II durant el nadal del 96 senzillament perquè l’havien trobat barata (és el que passa quan no hi ha diners)… i si a la tardor del 1995 havien sortit al mercat la Sega Saturn i la PlayStation, les possibilitats de trobar jocs de Megadrive a les botigues eren més aviat poques. Per tant, la època dels 16 i els 32-64 bits vaig saltarme-la d’una tirada.

megadrive

Va ser aquell estiu del 99 quan, ja a l’edat de 14 anys, em van regalar el meu primer PC. (Penseu tots… vau estar fent treballs a mà fins als 14 anys??? Segur que no…). Aquell estiu vaig començar a freqüentar els dissabtes a la tarda les trobades a casa d’un tal Yuri, un company de classe que, si bé no era mal nano, mai haviem tingut una relació massa propera. Teniem un amic en comú que anava a casa seva amb la seva PlayStation per jugar al Driver, al Gran Turismo, a la Saturn, al Age of Empires o al que fós, fins i tot recordo unes partides a un joc de rol de Dungeons & Dragons (dels de daus, no dels de píxels).
I meva va ser la sorpresa quan en Yuri em va comentar que havia demanat la Dreamcast per el seu aniversari, que era deu dies després de la sortida de la consola i que potser li regalarien el dia de la festa d’aniversari a la que jo cada any estava invitat (ser dels que no la lien a classe a vegades té els seus avantatges). Jo, que en aquella època estava més centrat en les motos que en qualsevol altra cosa, també havia llegit algo sobre la Dreamcast… “podrá reproducir efectos de agua y niebla con total realismo“… havia de ser una consola grandiosa.

dreamcast

Efectivament, li van regalar la Dreamcast per el seu aniversari, però no a la festa, per tant, fins al següent dissabte que vam trobar-nos els que anàvem a casa seva, no la vaig poder provar.
La prova va ser només amb el disc de demos que venia amb la consola (Sonic Adventure, TrickStyle, Toy Comander, Ready to Rumble i alguns altres que ara no recordo), però va ser suficient per enganxar-me de nou al món dels videojocs.
A partir de llavors vaig començar a comprar-me una revista de videojocs que es deia Screenfun, en la que parlaven molt i molt bé d’un joc que havia de sortir per la blanca de SEGA, un tal Soul Calibur, de lluites amb espases, amb una imatge imponent d’un tal Nightmare amb el següent peu de foto: “Un espíritu maligno ha poseído y deformado su antaño bien proporcionado cuerpo“. Així que ja llavors vaig començar amb la bona costum de dir-li a en Yuri que havia vist un joc que seria boníssim, i que a veure si se’l comprava.

dreamcast-soulcalibur

Ell, desconfiat com sempre, després de confirmar la meva informació a la DC Magazine, va demanar-lo per nadal. Aquell joc era la hostia, fotiem uns vicis descomunals, i jo m’havia de comprar la Dreamcast fós com fós.
Finalment, l’estiu del 2000, després de dures negociacions amb els meus pares i avis, vaig aconseguir que em regalessin la consola per el meu aniversari, amb el tant preuat Soul Calibur. En Yuri, per donar-me la benvinguda al món dels Dreamers, em va regalar el número d’Agost de la DC Magazine. La resta de la història us la podeu imaginar… esperant ansiosos tots els jugassos que havien de sortir, llegint les columnes d’opinió d’en Dave 2000 a la DC Magazine i desitjant que la PlayStation 2 es fotés la hòstia del segle i Sony s’arruinés per sempre.

Va ser a principis de Febrer del 2001 quan ens van clavar la punyalada. Un vespre, mentre estava jugant, vaig sentir el meu pare que em cridava perquè escoltés algo que deien per les notícies a la TV. La notícia de que SEGA deixava de fabricar Dreamcasts era un fet, i totes les esperances i confiança que teniem en aquella màquina van quedar esmicolades en segons.
A l’endemà a l’escola, durant l’hora del pati, vaig comentar-li a en Yuri… vas veure ahir lo de la Dream??… va contestar un si i ja no va parlar més en tot el dia. El cop havia estat duríssim.

Cert és que la consola va seguir tenint suport de software i que gràcies a ella vam viure una de les millors èpoques (per no dir la millor) de la nostra vida pel que fa a videojocs, i que ha marcat els nostres criteris, gustos i preferències per sempre. Però després d’això res no va ser el mateix… la primera Xbox ens va servir de Kleenex i la resta de la història ja la coneixeu.

Per tant, el que significa per a mi la Dreamcast, a part dels enormes jocs que va donar a llum, és un element important de la vida que, si no hagués existit, potser jo ara seria molt diferent a com sóc ara. Sé que pot semblar flipat i molt pastelón, però ho he vist amb la perspectiva que et dóna el pas del temps. I és que si la Dreamcast no hagués existit, potser en comptes de la consola m’hagués comprat una moto amb la que, en aquella edat on encara no tens el cap prou amoblat, m’hagués fet mal d’una manera o altra, i potser sense la Dreamcast mai no m’haguéssin tornat a atreure els videojocs, i potser sense la Dreamcast no tindria un dels millors amics que tinc, i per suposat vosaltres no estaríeu llegint això, perquè aquest blog no existiria.

DREAMCAST FOREVER.

PD: Si el colaborador hi està d’acord i m’ajuda, anirem fent una sèrie de posts per commemorar aquesta dècada de Dreamers amb els jocs que vam jugar.

Comentaris»

1. Yuri - 14 Octubre 2009

Dreamcast és amor, tio.

2. Ryu - 16 Octubre 2009

Joder, tiu. Has aconseguit tocar-me la fibra fins i tot a mi…

Realment els que vau viure l’efecte “Dreamcast” per mi sou uns privilegiats. Jo també vaig jugar bastant a casa d’un amic. Un amic del quan fa 7 o 8 anys que no en sé res (amb això us ho dic tot). Sé que pels Segates, per altres no tant segates, la Dreamcast sempre serà especial. No seré jo qui em queixi ara, que sí que vaig viure de primera mà la fabulosa època dels 64 i els 32 bits amb la N64 i la PSone, però reconec que la Dreamcast sempre va ser una espineta que encara tinc clavada. Jo era més jove que vosaltres i no tenia ni un duro, així que quan m’estava planetjant “demanar-la”, va ser quan van anunciar la seva mort… una llàstima.

Bon post!

3. Xiuacagafe - 16 Octubre 2009

Gran i conmovedor article!

Tot i que la vaig descobrir tard, em va demostrar que era una gran màquina amb una quantiat elevadíssima de jocs de qualitat i propostes potents i originals, encara ara quan hi jugo em costa d’entendre el motiu pel quan n va funcionar, havent donat tot i més per l’usuari.

I el més curiós de tot és que com més hi jugava més em sembalva que els gràfics eren superiors als de la PS2 (que prometia deixar la DC en no res en aquest aspecte). Suposo que era necessari, i almenys ara, d’alguna forma tindrem Sega per molt de temps…

Vagi bé!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: