jump to navigation

Guitarricas de plàstic 11 Setembre 2009

Posted by daijiro in Opinió.
Tags: , , ,
trackback

Guitarricas
El dimecres va sortir a la venta l’últim joc d’Harmonix, The Beatles Rock Band. I ahir, el nou Guitar Hero, el cinquè ja de la sèrie regular. El ritme que porten els jocs musicals (…ho pilleu eh?? ho pilleu?? si es que yo me parto…) inundant cada any les estanteries amb més i més instruments i tracklists diferents deixen clara una cosa: sempre n’hi ha uns que sorprenen i milloren l’experiència de joc i d’altres que els hi segueixen la corrent, i sembla ser que les ventes afavoreixen sempre a qui segueix la corrent.

A mi mai m’havien interessat els jocs musicals. Ni Singstars, ni Donkey Kongas, ni Space Channel 5, ni Rez ni hosties. Ni m’atreia el Guitar Hero; coneixia vagament que havia sortit un joc de tocar guitarricas de plàstic per la PS2 amb heavyatas melenudos, però res més.
Però un dia, fullejant una revista de videojocs que ara no recordo (perquè m’he comprat tropocientasmil revistes amb tropocientosmil noms diferents) vaig veure que hi havia un programet freeware per PC que es deia Frets on Fire i que simulava aquest Guitar Hero però amb les cançons que et descarreguessis tu d’internet… i això ja tenia més bona pinta, almenys ho volia provar. I si m’arriben a dir que per provar allò al cap d’uns anys em gastaria tots els diners que m’he gastat en instruments de plàstic, hagués cremat directament la revista on ho vaig llegir.

fretsonfire
La imatge que es va trobar ma mare al entrar a l’habitació aquella tarda va ser curiosa: un xaval assentat davant la pantalla de l’ordinador amb el teclat a mode de guitarra (els F1, F2, F3, F4 i F5 actuen com els botonets de la guitarra de plàstic) i flipant tocant les cançons de Dire Straits, Sum 41 o Queen. Apa aqui. Si en un cutrejoc com aquell la sensació d’estar tocant música sense tenir-ne ni puta idea era real, com devia ser jugar al Guitar Hero de veritat?
Allò va ser la meva perdició… i em vaig haver de comprar el Guitar Hero 2 per la 360. Allà vaig descobrir un nou món.

Està claríssim que no és com tocar una guitarra, i que jo no sabré tocar una puta nota de veritat en ma vida, jo només sé tocar botonets… però és que el joc no va per aquí. La proesa d’aquest tipus de jocs no radica en què sembli que toquis una cancó, sinó en què et fagin sentir com una estrella de l’escenari; que quan ho facis bé la gent del concert et vitoregi i canti les cançons amb energia i que quan la caguis se’n burli de tu i et pategi el cul perquè marxis del concert. A part, una bona colocació de les tecles a tocar poden donar perfectament la sensació de sincronia i ritme que tingui la cançó que juguem.
De manera que, en el fons, no són jocs musicals, sinó jocs d’habilitat enmascarats amb un dels productes d’oci més massius, la música, que en efecte, a tothom li agrada (només cal veure la gent que surt a la tele… on tothom diu el mateix… me gusta la música, el cine y salir con los amigos…)

guitarhero2

Per aixo mateix, perquè són jocs d’habilitat enmascarats, quan un dels jocs et fa veure que no ets un guitar hero sinó un friki amb una guitarra de plàstic a les mans, es trenca tota la màgia que haguessis pogut sentir anteriorment. I això passa al Guitar Hero 3. En el multijugador competitiu o en les batalles contra jefes finals (WTF??), es poden activar una mena de poders especials (WTF??) que fan que l’oponent no vegi les notes a tocar o el putegen de forma variada. Què té a veure amb l’experiència que suposa un joc musical d’aquests?? Res de res. I perquè aquest canvi en l’estil de joc?? Doncs senzillament perquè la franquicia Guitar Hero va canviar de desenvolupadora.

Originàriament els dos primers Guitar Hero van ser desenvolupats per Harmonix, una companyia que sempre s’ha dedicat als jocs musicals, ja sigui amb karaokes o amb els jocs Frequency i Amplitude per PS2, dels quals Rock Band Unplugged de PSP hereda el sistema de joc.
Val, una empresa amb experiència en la música fent jocs musicals. És com ha de ser (de fet, llegint entrevistes als membres d’Harmonix, es poden comptar amb els dits de les mans els treballadors que no tenen un grup de música amateur amb els seus colegues) i per tant, saben el que fan.
Ara bé, en un moment donat, MTV Games compra Harmonix per a crear una nova saga de jocs musicals, i el nom Guitar Hero queda orfe i en mans de la distribuidora, Activision, que decideix donar l’oportunitat de continuar amb la sèrie a Neversoft, famosa per fer els jocs d’skate de l’etern Tony Hawk.

guitarhero3

En la meva opinió, amb Guitar Hero 3, Neversoft fracassa estrepitosament en l’intent d’oferir l’experiència Guitar Hero, ja que intenten fer evolucionar el joc sense cap referència i sobretot sense rodatge en els jocs musicals.
No obstant, això canvia quan tenen un referent al mercat que sempre va un pas més endavant que ells, i aquest referent és Rock Band. Al mateix temps que Neversoft s’encarrega de Guitar Hero 3, Harmonix desenvolupa el primer Rock Band, fent evolucionar el gènere en la direcció que toca: el multijugador cooperatiu, no competitiu, i l’aparició de nous instruments de plàstic com la bateria i d’altres existents que s’afegeixen a la festa (micròfon).

A partir d’aquí, totes i cadascuna de les millores que Harmonix ofereix amb els seus Rock Bands són copiades per Neversoft amb un any de retard amb cada Guitar Hero.
Que Rock Band ofereix jugar com a grup, a l’any següent, Guitar Hero World Tour també. Que Rock Band utilitza frases d’energia cooperatives i acumulatives, a l’any següent, a Guitar Hero World Tour el mateix. Que Rock Band 2 ofereix la possibilitat d’importar les cançons del primer joc, un any després i amb Guitar Hero 5, Neversoft dóna aquesta opció també (això si, la quantitat desorbitada de Guitar Heroes que han sortit anteriorment sense aquesta possibilitat no compten, i només es podrà fer amb algunes cançons concretes).

rockband

La pròxima iteració d’aquesta fòrmula serà que, després d’haver vist el que ha fet Harmonix amb el flamant The Beatles Rock Band, que és senzillament aprofitar que compres una llicència d’un grup importantíssim per llançar un joc que recorri tota la seva trajectòria i estigui totalment documentat, referenciat i personalitzat amb l’estil de la banda, creant així un joc únic que pugui servir en part per aprendre alguna dada sobre el grup en qüestió; Neversoft vegi el que podria haver fet amb jocs com GH:Aerosmith o GH:Metallica, i, en comptes de fer un Guitar Hero genèric amb l’insípid canvi de posar els components d’Aerosmith o Metallica als escenaris, segueixi el camí marcat per The Beatles Rock Band amb les pròximes llicències que tingui, però això si, un any després de que Harmonix els hi hagi ensenyat com es fan les coses.

beatlesrockband

La injustícia és que els jocs d’Harmonix, tot i ser els pioners en oferir les millores en l’experiència de les guitarricas de plàstic, sempre acaben per sota dels Guitar Hero en nombre de ventes, perquè el nom Guitar Hero ven molt més, per ser la primera marca coneguda i perquè se li dóna més publicitat en els medis generalistes, per tant, la gent que no està ficada en el mundillo, jugui a Guitar Heroes o Rock Bands, els anomenarà a tots Guitar Hero, perquè això es lo que hay, i en aquest tipus de jocs que cada vegada més trionfen en reunions de familiars o amics (tot i que en segons quins grups socials no els atrau ni la possibilitat de provar-los, i una patada a la meva Xbox360 ho demostra), el boca-orella és un percentatge molt elevat del nombre de ventes que tindràn.

Pot ser que la cosa canvïi amb aquest The Beatles Rock Band, perquè ha aparegut força en les notícies i diaris, i perquè són els Beatles cony, que serà que no agraden els Beatles ni res; però jo no hi posaria la mà al foc amb això de les ventes. Una cosa sí que tinc clara: Harmonix forever. Faci Guitar Heroes, Rock Bands, Beatles, Bee Gees o la pollardada que sigui, si és d’Harmonix, la qualitat està assegurada. I no, no m’han pagat res per escriure això.

Au.

Comentaris»

1. Ryu - 12 Setembre 2009

Sí senyor, Daijiro, estic molt d’acord amb cadascuna de les teves paraules. Havent jugat al GHII (Harmonix), GHIII (Neversoft) i, des del dia del seu llançament, al Rock band Beatles, puc afirmar amb tota rotunditat que Harmonix li dóna moltes patades a Neversoft quant a oferir una bona experiència de joc musical. Em sembla que ja ho havíem comentat en més d’una ocasió, però realment jugar al GHIII es converteix més en una prova de dificultat desmesurada per veure “qui la fa més grossa” i qui fot més notes en pantalla que altra cosa. En canvi, quan vaig jugar al GHII, que en el meu cas va ser a posteriori, vaig gaudir com un condemnat amb la meva guitarreta de plàstic. Aquells momentassos amb Free Bird no crec que els oblidi per generacions que passin…

I ara, des de dimecres, estic volcat amb el Rock Band the Beatles. Un joc que (ha aconseguit desenganxar-me una mica de l’SFIV, que ja és dir XD) he esperat durant mesos donada la meva admiració per la banda de Liverpool i que, tot i la meva exigència en aquest cas particular, puc afirmar que no m’ha defraudat en absolut. Tot al contrari, per mi estem davant del millor simulador musical que s’ha fet mai, així de clar. Tot, abosultament tot, està cuidat fins al mínim detall. En el mode carrera vas seguint l’evolució de la banda i allà qualsevol fan dels Beatles detectarà que hi ha un gran respecte pel look dels personatges, espais on s’enregistren les cançons i un grandíssim etc. A tot això se li han de sumar uns suculents extras i, com no, una jugabilitat depuradíssima que, jo no sé en els altres Rockbnds, però aquí obté unes cotes de qualitat impressionants. Tocar una cançó canyera com “Helter Skelter” pot ser tan apassionant com provar sort amb la pausada “While my guitar gently weeps”, i això significa que realment s’ha captat l’esperit musical de la banda. Com a única pega, dir que al tracklist falten algunes perletes que a mi personalment em fan mal, però estic tranquil ja que sé que aniran sortint per descarregar.

Perdoneu la parrafada xddd

Vagi bé!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: