jump to navigation

Tengo una pregunta para usted 25 Mai 2009

Posted by daijiro in Opinió.
Tags: , , ,
trackback

Wiipeople
Així se’m va plantar un periodista a la porta de casa l’altre dia. Coneixedor de que aquest blog s’ha convertit en un dels referents mundials de collonades de l’àmbit del videojoc, només igualat per Kotaku i Ramerah (de fet l’altre dia estava fent un cafè amb en Brian Crecente i va sortir el tema), volia empapar-se de la meva sabia opinió per a fer un reportatge (dels de veritat, no com els que es fan aqui) sobre una consola underground, potser algú n’ha sentit a parlar…  es diu Wii em sembla. I l’ha publicat aquí.

Jo amablement vaig accedir a contestar-li, i essent conscient de que el temps és or, no vaig dubtar a fotre-li unes parrafades descomunals, pedants, gafapastes i prohardcoretes. I com que només havia de fer Copiar/Pegar de l’arxiu .txt on ho vaig guardar, em surt una nova entrada densa i barata. Què més puc demanar.

Què consideres que ha canviat (o no) des de la sortida de la Wii i la DS al mercat?

Personalment, crec que el canvi més important ha estat la fractura que s’ha donat entre els termes jugador casual i hardcore. Però no pel fet de que abans no existís aquesta divisió, sinó que des de la sortida de Wii i DS, s’ha verbalitzat, s’han definit les dues classes de jugadors.
A les anteriors generacions hi havia jocs que ara es diuen hardcores i jocs que ara es diuen casuals, hi eren i convivien tan tranquilament; cadascun anava dirigit al seu públic i prou. Ara bé, Nintendo, amb la sortida de Wii i DS, va dir clarament que volia dirigir-se a un públic que no juga habitualment, anomenant-los jugadors casuals, posant-lis etiqueta. Els jugadors casuals existien, però no tenien un adjectiu que els definís com tenen ara, i això és el que ha creat diferències.
Conseqüentment, si un dels grups tenia etiqueta, l’altra era inevitable que no en tingués, i la comunitat videojugadora es va encarregar de donar-li. Ja estava feta la distinció entre casual i hardcore. I això ha creat discussions discriminatòries dins de la comunitat que abans no es produien de forma tant extrema. Abans potser et deien que jugaves a jocs infantils, o que només t’agradaven jocs comercials, ara no, ara tens un adjectiu, un “insult”.
Per mi aquest és el canvi més bèstia. Molt més que el “nou public” que ara juga amb videojocs i abans no ho feia (per a mi no és degut a la Wii això, és degut a la publicitat de la Wii), ja que de pares que juguen ja n’hi havia abans (el meu pare mateix jugava al Columns i al GP Rider de GameGear i no ha tocat mai més cap videojoc).

¿Amb aquests productes Nintendo està obtenint grans beneficis econòmics, però a la vegada està patint una pèrdua de legitimitat per part del públic especialitzat. ¿Creus que el canvi de públic suposarà, a llarg plaç, la instauració d’un nou paradigma de joc?

Nintendo ha aconseguit que el mercat s’obri increiblement, i com bé dius ha perdut l’interès del públic més especialitzat, però jo crec que això portarà a que per fi el videojoc sigui vist com un mètode d’entreteniment social més, i per tant, el mercat dels videojocs ha d’acabar tant massificat com el del cine, musica o literatura (encara que tingui més beneficis i mogui més diners, no es un mercat tant massificat com els de l’entreteniment “classic”). Aixo ha de comportar un canvi en els establiments i llocs de venta de videojocs. Com en les pelicules o llibres. Control de venta segons l’edat recomanada per cada joc, i distinció de zones per a cada tipus de joc. Als llocs on es compren pelis, llibres o discos no et posen la peli de Hannah Montana al costat de Blade Runner. Ni Las Recetas de Karlos Arguiñano al costat de El Hombre en busca de sentido. Ni el disc del Triunfito de turno al costat d’un disc de Jazz (per dir algo). Doncs jo espero que en un futur no vegi un Imagina ser Amazona al costat d’un Madworld o d’un Bioshock.
Això es el que crec que suposarà a llarg plaç. I bé, el paradigma de joc, pot ser que també canvii, perquè el públic majoritari demanarà que el joc tingui uns atributs que fins ara el públic videojugador no demanava. I el model de joc que hem conegut fins ara passarà a ser minoria. Fins ara un model de joc vàlid per un target de públic ampli s’havia de basar en l’accio (a tiros o a osties) i en l’aventura mig plataformera. A partir d’ara el paradigma de joc crec que es basarà en oferir al jugador un benefici per a ell (model de qualsevol training i derivats) o en una utilitat simulada (model de cookings i mascotes virtuals). A part, esclar, hi haurà els jocs per a nosaltres, los de la vieja escuela, jejejeje.

Comenten que els nintenders hardcore estan una mica empipats per la falta de títols “potents” en el catàleg de Wii. Això txoca amb les tristes vendes de jocs com Madworld o The House of the Death: Overkill, que tenen l’etiqueta de “mature”. ¿Creus que les promeses de Nintendo de no abandonar el públic tradicional acabaran quedant en el no res?? o bé l’oferta en aquest camp ja és satisfactòria?

Sincerament, no crec que actualment hi hagi cap nintendero que porti anys en el mundillo que no tingui una altra consola a part de la Wii. (Excepte en xiuacagafe esclar, que és per donarli de menjar a part). De tots els que conec que els hi agrada Nintendo i es consideren jugadors “hardcore”, si tenen la Wii, la tenen per complir, i a part tenen o 360 o PS3 per cobrir les necessitats obvies que la Wii no els hi proporciona. I n’hi ha que ni tan sols tenen la Wii. Per tant, la suposada demanda de títols “potents” en el catàleg de Wii crec que és més deguda als medis especialitzats que no pas al públic de Wii. El públic de Wii “casual” això no ho necessita, i els “hardcores” ja s’han cuidat bé de comprar-se una altra consola per jugar als jocs més interessants de la generació. Aquests “hardcores” de Wii l’únic que demanen són jocs de la pròpia Nintendo, que són l’única cosa que les altres consoles no els hi poden oferir. Per això les franquicies de Nintendo segueixen venent com sempre, perquè els nintenders de tota la vida és el que volen i el que compren per a la seva Wii, i per això propostes “mature” no venen, perquè són tipus de jocs que ja tenen “a l’altra màquina” i que al públic casual no li interessen. Les poques ventes que tenen seràn dels que es poden permetre comprar-s’ho tot per tot el que tenen, i dels tres perduts que deuen quedar que creuen que amb la Wii en tenen prou i de sobres.
Pel que fa Nintendo, és cert que ha tret jocs de totes les seves sagues emblemàtiques, però hi ha un fet extranyíssim, i és que els jocs on apareix en Mario han baixat de nombre considerablement. L’any passat només van ser quatre. I aquest any portem quasi ja la meitat i només l’hem vist en un remake d’un joc de GameCube. Això sí que és el que em fa pensar que les promeses que feia de no abandonar el públic tradicional quedaran en no res, perquè si ja no surt ni en Mario, quan han de sortir les altres series propies de Nintendo?? Ara Nintendo es dedicarà a altres coses. I aquesta foto es continuarà posant per tot arreu. XDD.

Reggie

Podem dir que la Wii juga una lliga diferent a la de la 360 i la PS3. Però, ¿fins a quin punt el concepte de joc amb wiimote ha suposat una revolució jugable? vertaderament s’ha trencat la barrera del joc individual per passar a un model més familiar o tot forma part de l’operació de màrqueting de Nintendo?

Per a mi el wiimote ha suposat una revolució jugable en gèneres concrets. Per exemple, en els jocs d’esports (basicament els del Wii Sports) on jugar amb wiimote és una experiència totalment diferent que fer-ho amb un pad de tota la vida. I en els jocs de minijocs i pollades varies, on també sempre és més divertit fer alguna mamonada amb les mans que no “aporrear” un botó com feiem abans. Ara bé, de moment, al wiimote no se li pot demanar la precisió i profunditat que necessita un jugador curtit més enllà dels primers instants. A la llarga, la “revolució” inicial que et suposa quan ho proves queda buida per aquesta manca de profunditat i de millora personal en el control. És a dir, al Wii Sports seràs igual de bo a les 3-4 hores de jugar que al cap de 3 setmanes.
En altres gèneres com poden ser els jocs de conducció, un wiimote mai podrà igualar la sensació de jugar amb un volant clàssic, o en els jocs d’acció i shooters, on et limites a apuntar a la pantalla tal i com ho feies amb les pistoles que ja estaven al mercat anteriorment. En aquests gèneres no s’ha revolucionat res, igualment en molts altres com RPG’s, plataformes o puzzles, on l’us del wiimote és merament testimonial per a realitzar accions molt concretes, i això no suposa la revolució jugable que tant s’havia promès.

Pel que fa al model de joc familiar, com he dit abans, crec que això ha estat més condicionat per les campanyes publicitàries que per la pròpia consola, i això és el que volia Nintendo. (Mai sabrem què hagués passat si s’hagués promocionat la consola com una més, dirigida al jugador de sempre, sense intentar accedir a nous públics). El que ha afavorit aquesta operació de màrqueting és que molta gent vegi el videojoc com un entreteniment per jugar en grup, fet que he experimentat últimament en bastants sopars amb els amics i alguna trobada familiar on al final hem acabat jugant, ja sigui a la Wii, al Rock Band de 360, o al Singstar o Buzz de PS2. Cosa que fa un parell d’anys no m’hagués imaginat mai.

I, ja per últim, ¿cap a on es dirigeix la indústria en termes de mercat, jocs i plataformes?

Per saber cap a on es dirigeix el món de les consoles, només cal donar una ullada al germà gran. El PC. Totes les innovacions que es produeixen a cada generació de consoles, sempre, SEMPRE, han sigut agafades del PC. Discs durs. Joc online. Sensors de moviment. Jocs descarregables. Plataformes per a desenvolupaments independents, etc, etc, etc.
Així que el crec jo és que en un futur bastant llunyà, hi haurà una plataforma única, en la que hi haurà tots els jocs i dos mercats clarament diferenciats, el de la gent que busqui diversió instantània i èxits comercials, i els sibarites que demanen més discurs i profunditat al seu entreteniment. Tal i com passa en el món del cinema, la musica, la literatura, els comics, etc.
El futur dels jocs pot ser que vagi cap a les descàrregues digitals, abandonant d’aquí a molt temps el format físic. Però el que si que crec és que els jocs tiren cap a la comunitat online, ja sigui com a món com als actuals MMO, o com a suport d’interacció entre usuaris.

En resumidas cuentas: Plataforma única i Mons Massius Online a cascoporro.

Au. El hatemail i/o aplaudiments a continuació si us plau. Gràcies.

Comentaris»

1. Yuri - 25 Mai 2009

Buff passo de tornar a discutir això, a mi aquest reporteret també m’ho va preguntar… i donar-li més voltes no cal.

Wii i Nintendo mal. La resta be.

Siau,

2. MaMuT - 27 Mai 2009

Ja ho se que pot sonar estupid, pero aquests jocs q semblen casuals, tenen mes profunditat del que sembla, el que vull dir es que per molt que el seu nivell sembli en un principi fet per a iaies de 80 anys, a mesura que millores el joc te una alta capacitat per adaptar-se al teu nivell, i crec que aixo es algo mol positiu en qualsevol joc, no nomes per usuaris casuals, sino pels futurs daijiros en potencia que nomes tenen 5 anys i volen començar a juga i molts altres usuaris.

També em molesta una mica aquesta distinció entre jocs harcores i casuals, no dic que no existeixi, pero molts cops no es clara, no es blanc o negre, hi ha molts grisos i estic segur q hi ha jocs de wii que considereu casuals i no ho son ni molt menys.

Coincideixo bastant en moltes parts de l’analisi, pero també vull dir q felicito a nintendo per no quedarse estancada en aquests mandos de consola am forma de platan, esta molt be innovar en aquest sentit, algo q les altres consoles no han fet, s’han dedicat a polir grafics i altres aspectes pero no la jugabilitat. Que després nintendo ho hagi convertit en una jugabilitat q s’associa a iaies i families ha pogut perjudicar als jugadors de tota la vida, pero aixo no vol dir q la resta de consoles no hagin d’intentar donar aquest pas endavant.

Buff, m’he posat serio i tot.

Arreveure freaks!!

3. Ryu - 28 Mai 2009

Merci per l’enllaç, daijiro (tot i que et semblés curt…que ho era, no ens enganyarem pas xd).

Yuri, què vol dir reporteret?? xdddd

PD: CAMPIOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOONS!!!!!!!!!

4. Ryu - 28 Mai 2009

NSSSSSSS!!!!!!!!!!!!

5. Yuri - 28 Mai 2009

Reporteret és la forma carinyosa de reporter…… ejejej

PD: Oe,oe,oe,oeeee


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: