jump to navigation

Assaig Assassin’s Creed 11 Mai 2009

Posted by Yuri in Assajos.
Tags: , , ,
trackback

Assassins Creed

Un joc fet com aquest Blog.

A la dècada dels 80 es va començar a popularitzar, al voltant dels PC’s i la informàtica, el ús del copy/paste. Va començar Apple amb el seu Lisa i els Macintosh i més endavant es va adoptar als Windows amb les dreceres de teclat “Control C” i “Control V”.


Per molts, és un dels millors invents de la història. Copiar. I UbiSoft ho sap. Ens ho demostra en el seu megahypejatperaGotY Assassin’s Creed. Pegar.
Quan comencem Assassin’s Creed veiem que gràficament és Diós. Brutal.
Però la màgia s’acaba ràpid.

Els pobles estan plens de gent. Multituds que es desplacen amunt i avall i dónen una sensació de civilització important. Copiar.
Però, són gent clònica que només camina per caminar. No va enlloc. Estàn allà per omplir i molestar. Pegar.
Això seria un mal menor si no fos perquè aquest Copiar/Pegar es repeteix en TOT.

Al llarg del joc anirem a tres ciutats. Acre, Jerusalem i Damasc.
Quan sortim del poblet i arribem a Damasc és un dels moments per enmarcar d’aquesta generació. Damunt del nostre cavall baixant pel turó a les portes de Damasc és brillant. Majestuós. I entrem a Damasc i veiem aquesta gent clònica que no deuen tenir vida, però això ens és igual, i caminem pels seus estrets i plens carrers…. oh… que bonic.

assassins1

Ens toca anar a Acre…. agafem el nostre cavall i galopant galopant arribem a la ciutat. Copiar. Cony…. és igual que Damasc. Pegar.

I quan anem a Jerusalem amb els seus tons més freds… és igual que Damasc.

assassins2

L’arquitectura de les ciutats, les cases i tot l’ambient que es respira és el mateix a cada ciutat, i acaba sent pútrid i fètid. No hi ha cap diferència més enllà dels tons de colors. UbiSoft amb un Copiar/Pegar camuflat però que acaba apestant que dona gust.

Però, no siguem superficials!! És només els gràfics, que són tope cañón, si es repeteix no passa res si el joc mola mogollón. Malauradament quan dic que UbiSoft sap que el Copy/Paste és el millor invent del món ho dic amb coneixement de causa.

Assassin’s Creed és fer el mateix una vegada rere l’altre. Pegar. Desenvolupem una trama en que hem d’assassinar a diferents persones, i tenim com a missions secundaries ajudar a vilatants o fer alguna que altra prova. Però farem el mateix a cada una de les ciutats clòniques.

O sea, fem missions clòniques a ciutats clòniques. Sempre, always, forever.

I quasi sempre, en aquestes missions hem de fer ús del nostre enginy (anda que si) i buscar la manera d’acostar-nos al enemic sense ser detectat.
La idea és molona, si ens posem amb les mans agafades com resant i abaixem el cap fent la pose del monjo ens camuflem entre un grup de monjos… guay.
Tan guay és, i la pose del monjo és tan i tan poderosa que sempre que la fem MAI ni NINGÚ ens reconeixerà.
Posem exemples:

Un combat enmig de la ciutat, matem a tots els guardies, i en venen més…..

Oh, no!! Rápido, tenemos que hacer algo!!
MONK STYLE!!

assassins3

I ens hem salvat.

Tot el terra ple de cadàvers, gent espantada fugint, i un paio de blanc resant allà el mig i ningú sospita de nosaltres. Però el Monk Style no només funciona entre la massa de gent… funciona fins i tot sent nosaltres l’únic “civil” en el escenari.

Estem al mig del camp, al centre hi ha una tropa de uns 10 soldats, i en un pedestal el capità dels soldats. Ningú més al escenari. Bé si, nosaltres.
Volem acabar amb el capità.

Com ho fem??
MONK STYLE!!

Ens anem acostant a la tropa en la pose de monjo, caminem i ens posem darrera del capità.

(AL LORO!: La situació és 10 soldats mirant cap al capità, que aquest, dalt del pedestal els parla. Enmig de un prat.)

I darrere del capità, l’apunyalem, aquest cau mort, i tornem a fer la pose del monjo. Els soldats del davant no hauran vist res. Res. Reeeees! Aquesta és la extraordinària IA que te Assassin’s Creed.

Això fa pensar que Assassin’s Creed te de GoTY el que Wii de consola. És més, Assassin’s Creed és com la Wii. Apuntava maneres però cau en la mediocritat als 20 minuts.

La senyoreta Jade Raymond va passejar la seva esvelta figura i el seu discutible atractiu (si voleu, ens posem a discutir) per tota redacció de revista o medi del sector. Possiblement es va beneficiar a molta gent per atorgar a Assassin’s Creed d’un desmesurat hype.

Cert és que gràficament és descomunal però cau en l’aburriment de veure sempre el mateix tota l’estona.
Altair (que és el nom del poc-carismàtic protagonista) es mou que dóna gust, però escalar els edificis mola el primer cop. A la vintena vegada cansa. Deixant de banda una jugabililtat excessivament simple i amb poca profunditat, el que més rebenta és que totes les missions siguin les mateixes. Perquè, per si no ho he dit, Assassin’s Creed és l’adaptació del Copy/Paste clàssic dels editors de text a un videojoc.

Assassin’s Creed falla per tot arreu en el seu intent de ser un GoTY o un joc important. És un joc casual per excel.lència. Popular i fàcil; com el Copiar/Pegar. I això que no ha sortit per la Wii….. encara.

NOTA: 5

Comentaris»

1. un que passava - 11 Mai 2009

Ja era hora!!!

2. a mi m'han dit que comentés - 11 Mai 2009

Hombre!! Per fi!! Ja ho heu pogut publicar cabrons??
Mesos feia que passava dia rere dia per poder llegir l’assaig d’Assassins Creed. Gloria!!

Més assajos i menys mamonades d’en daijiro, que es creu molt graciós i l’únic que fa és posar parides!! Yuri for president!!

3. daijiro - 11 Mai 2009

Uff. Si que hi havia expectació, joer.

Sobre Jade Raymond, citaré la descripció que va fer John Tones quan la va entrevistar, que sé que a en Ryu li mola… xD

“Está tan buena que es difícil de creer.

Es difícil de creer que no sea una modelo contratada por Ubi Soft. Difícil de creer que su implicación en el desarrollo en el juego haya ido más allá de pasearse por el estudio de vez en cuando. Y sin embargo, parece que, al final, es una chica muy capaz. Tiene varios títulos, es programadora (sí, amigos) e insisto, está muy buena. Y no tiene la culpa de ser tan maja. Se explica bien, viste como una skater pija, siempre sonríe, juega (también en sus ratos libres) y programa. O programaba antes de ser una estrella mediática. Ella no tiene la culpa de esta maldad.

Quien sí tiene la culpa es Ubi Soft: ellos son los que han paseado a Jade por todo el mundo enseñando a la-tía-buena-que-hizo-un-videojuego, al pibón programador. Ubi ha chuleado a Jade, prostituyendo un talento que no niego ni remotamente, sólo para calentar a responsables de revistas, webmasters de postín y pajeros en general.”

Au.

PD: yosoyjuanpalomo

4. Yuri - 11 Mai 2009

Pos eso, calentar responsables de revistas que van posar al AssassinsCreed notes de 9.5 en amunt.

Jugaicalla ha fet justícia publicant aquest assaig. Aquest cutreblog ha posat el cutrejoc a on es mereix. Un 5 pelao.

Siau,

PD: A veure per quan el pròxim assaig….

5. Ryu - 11 Mai 2009

Homee!! ara sí que m’agrada això. Una rajada en tota regla de l’Assassin’s Creed, joc que no he jugat però que, tant sols veient el seu acarismàtic prota, ja em cau malament, malament xd. Si fins i tot el vaig tenir a la mà per 15 euros, i vaig decidir que continuar jugant a l’SF després de 100 hores era la millor opció.

Molt gran en John Tones. L’altre dia li vaig enviar unes preguntes per a un repor sobre la Wii que estic fent (en Yuri n’està al cas i ja ha col·laborat, i a tu també et reclutaré, Daijiro) i el tiu me les va respondre de bon grat i amb la saviesa que el caracteritza.

Daijiro, a veure si t’enganxo pel live i et faig les preguntes xd


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: