jump to navigation

DICE i la Síndrome d’Estocolm 9 Mai 2009

Posted by daijiro in Articles.
Tags: ,
trackback

Dice1
Després d’un reportatge d’investigació periodística sense precedents com va ser la Preview d’Alan Wake, vaig estar estrujándome el cerebro pensant com millorar encara més (at infinitum) la qualitat de les entrades d’aquest blog.
No va ser gens fàcil, però al final vaig veure la llum… UN TREBALL DE CAMP.

I què millor per a fer un treball de camp que anar a les oficines d’una desenvolupadora de videojocs a fer quatre fotos. Quina desenvolupadora?? Pos si tenia el Mirror’s Edge damunt la taula, doncs DICE.
Així que ni corto ni perezoso vaig comprar un bitllet d’avió per anar a Estocolm a la seu de EA/DICE. Evidentment, tenir un amic MaMuT allà o veure les mitificades sueques no eren en absolut els motius del meu viatge. Jo només volia fer unes cutrefotos de DICE per aquest cutreblog.

Abans de tot, i per omplir una mica, s’ha de dir que el mite és completament cert: TOTES les sueques estan bones, són unes deesses. Fins i tot les dependentes dels McDonalds, que solen ser l’antítesi de la morbositat (encara que en Yuri digui que no frecuenta aquests llocs… això és de saber popular) allà, estan bones. Estan totes increíblement jamonas excepte una gorda que em va venir a una discoteca que… en fi, millor deixar-ho abans no prenguem mal.

Quant porto?? Buff només tres paràgrafs… doncs tocarà posar una mica d’història, evidentment, sense mirar la wikipedia.
Dice es, en la mitología griega, la personificación de la justicia. Según Hesíodo era hija de Zeus y Temis (mitología), y hermana de……… Merda, això no era…. (sempre em lio amb això de tatxar)

Dice3

DICE (Digital Illusions CE) es va donar a coneixer mundialment amb Battlefield 1942 (2002), FPS ambientat en la segona guerra mundial que oferia un excel·lent mode multijugador diferent del que hi havia en aquella època on tothom estava enganxat al CounterStrike. Posteriorment, amb Battlefield 2142 (2006) van explotar enormement el multijugador online de PC, oferint modes completament innovadors per a la època, i avui encara és dels shooters més jugats a internet, a l’espera de que surti el nou Battlefield Heroes, que en teoria serà gratuit (juas). També van treballar en jocs com Rallisport Challenge o Midtown Madness 3 per a la primera Xbox, però aquest últim any 2008 ha sigut l’any del salt de qualitat, oferint al públic Battlefield: Bad Company i Mirror’s Edge, dos grandíssims jocs que van fer que jo li donés el premi a millor desenvolupadora del 2008.

No em va donar temps a fer cap trofeu commemoratiu del premi, però hagués estat una regalada portar un “CUTREBLOG JUGA i CALLA BEST DEVELOPER AWARD 2008”, perquè ho poguessin fer servir de pisapapeles o per aguantar oberta alguna porta.
Així doncs, ens vam plantar en MaMuT i jo allà les oficines de DICE a Estocolm, i vaig dir: “I come from Spain..!!!! Because I like your company !! And you swedish girl come with me and…

Dice6

Mmmm…. no, no… ara recordo que no va anar exactament així…
Primer de tot, diria que ens vam colar a l’edifici… perquè a les portes hi havia aparells d’aquells d’identificar targetes… i nosaltres vam aprofitar que sortien uns gentlemans suecs per dir Hej (que sona Hei i vol dir Hola en suec… si es que s’han de saber idiomes collons) i entrar tranquilament al hall. Planta Nueve… EA DICE… vamos para allá.

Arribem i en MaMuT em diu… tranquil que parlo jo… efectivament ell que és un tio serio (heu vist alguna vegada un MaMuT rient??) va encarar la sueca de recepció i va dir:
– My friend has a very very very pero very important videogames website in Spain and he would be very very very pero very pleased to you if you let him to fuck you take some pictures of the hall of the office.
– Mmmm…. yes… but only the hall.
– Ok.

Dice4
Dice5
Dice7
Dice8

I aquí teniu les fotos (recepció, vistes i una mena d’exposició de jocs precintats) y termina la aventura. Ah no!!… que mentre jo feia fotos amb la meva càmara superprofessional, va sortir un developer suec d’aquells i al veure’m va dir en to clarament d’exclamació:
– Oh My God!!! Daijiro! it’s you?? (en efecte em va reconeixer, doncs el meu avatar i jo som pastats)
– What’s up men??? Nice to meet you…
– Come, come inside and I’ll show you our next projects….

I vam sortir d’allà dins unes several hours later coneixent tots els pròxims projectes de DICE, que no mencionaré ara per no quedar malament amb els meus colegues suecs, evidentment.
Thank you very much i cap a casa.

Au.

Comentaris»

1. Yuri - 9 Mai 2009

Hauràs d’anar amb compte amb aquest tipus de reportatges que al final la gent es pensarà que ets un reporter videojueguil professional de veritat…..

No, no frequento els McDonalds perquè tinc la sort de menjar a casa cada dia. Tot i així, jo sóc de Burger King.

Llàstima, doncs, que les sueques siguin rosses…. on hi hagi una morenassa…..

Siau,

PD: A qui li agraden molt les rosses és el líder de la secta nintendera aquella que tens al Coleguisme retroactiu.

2. daijiro - 9 Mai 2009

A veure si és veritat el que dius i el líder sectari deixa de jugar al MadWorld (ah no!! al Little King’s Story) i es passa per aqui a veure la sueca de recepció i deixar-li un comentari.

3. MaMuT - 13 Mai 2009

Tas oblidat de la part, en la que, mentres tu feies el freak jugant amb els desenvolupadors de DICE, jo me’n anava a fer un cafe amb la sueca de la recepció, i “several hours later” tornavem els dos despentinats i amb una capa de suor per tot el cos tot fumant una cigarreta.

PD: Com mola tenir tanta imaginació…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: