Assajos a Juga i Calla 12 febrer 2009

Ha arribat el moment que mitja humanitat estava esperant: que el cutreblog Juga i Calla publiqués anàlisis. De fet, anàlisis en el sentit que tots entenem (parrafades que enumeren les característiques d’un joc, exposen els punts forts i els punts febles, i acaben, ja sigui en una fòrmula matemàtica de gràfics+so+jugabilitat+duració= nota final, o en un numeret a seques) no són. No seràn això els anàlisis d’aqui.

A Gamerah n’hi deien Reseñas.

Tot això està molt bé, i és molt típic (lo que importa no es la nota, es el texto… si, si… tots ho hem dit això). Però el que realment vinc a dir és que els anàlisis seràn totalment personals, subjectius i passionals. Reseñas con sentimiento. Per quedar ben desfogats. Opinions fetes i dretes, i si entra alguna filosofada tampoc s’ha de contenir. Perquè, al cap i a la fi, la opinió d’un mateix no es forma llegint textos suposadament objectius que t’acaben explicant tots el mateix, la opinió es forma llegint opinió, opinions d’altres, que pensen igual o diferent.

I hi haurà notes? hi haurà notes??!!… Si, hi haurà notes si a l’autor li dóna la gana. I si posa nota, que posi la que li surti dels pebrots, però que la justifiqui. Si vomites bilis, justifica-ho, i si anuncies l’arribada de Déu a la terra, també.
Aquí no destrossem obres mestres per intentar demostrar als altres que tenim millor criteri que ells, ni ens passem els jocs a corre-cuita per demostrar que tenim bagatge en tots els bons jocs que apareixen. Tot això, aquí, ens la porta fluixa, i el mallorquí, més encara.

Després de tota aquesta parafernalia per cobrir-me les espatlles davant les barbaritats que s’escriuràn aquí, vaig al motiu principal d’aquest missatge: donar HYPE a un cony d’anàlisi.
Està de moda y todas las grandes lo hacen: demà DIVENDRES 13 de Febrer, es publica el primer assaig del blog. I a més per cortesia del primer col·laborador, el primer fitxatge, un galáctico, Yuri (també conegut com ayame a lo largo y ancho de ínternec).
Si senyors, un exemple de sobrietat i objectivitat en els anàlisis se desmelena per portar-nos articles apassionats, sense diplomàcia ni moderació, que aquí d’això no n’entenem.

Au doncs, demà, l’esperadíssim (per algu?) assaig.