Assaig de Final Fantasy XIII 11 maig 2010
Posted by Yuri in Assajos.Tags: Final Fantasy, PS3, Squenix, Xbox360
1 comment so far

Quan es vol salvar a un gènere acabat.
Si em vaig comprar el Final Fantasy XIII va ser, principalment, pel morbo de jugar a un FF fora de un “plei”. Aquest va ser el primer argument… llavors en vaig tenir algun més, com per exemple que volia una Elite i com que a Europa es feia el pack amb el Final Fantasy, pos aniria bé per aprofitar.
I així ha estat. Pack Elite + FFXIII. Però estava sent injust amb el joc, amb Final Fantasy XIII.
Els motius, a continuació.
Assaig de Dragon Age: Origins 31 desembre 2009
Posted by Yuri in Assajos.Tags: Bioware, EA, GOTY, PC, PS3, Xbox360
2 comments

Èpic, Awesome i GOTY per a Bioware one more time.
Possiblement amb aquest títol tan currat ja hauria definit Dragon Age i podria tancar la paradeta perquè poc més podria afegir. Però com que m’han manat que en faci l’assaig pos m’ho curraré una miqueta més.
L’any passat el GOTY era per Bethesda y el seu Fallout, per tant, estava cantat que aquest any seria per Bioware. Perquè?
Assaig de WET 30 setembre 2009
Posted by Yuri in Assajos.Tags: PS3, Xbox360
7 comments

Estás loca! Estás Loca!!… No, estoy hasta los cojones!!
Som Rubi Malone, una caça-recompenses, matona, mercenaria o com se li vulgui dir… i té molta mala llet, està sempre encabronada i matarà a tot el que es pugui matar. Morena, buenorra, malparlada, amb dues pistoles i una katana. Comencem a fer un espai a l’estanteria per posar la seva figureta al costat de la Aya de Onechanbara, perquè Rubi Malone és una nova deesa a la que hem d’adorar tots els fans, freaks i seguidors dels jocs d’acció reguleros protagonitzats per dones de bon veure i que des de ja m’autoproclamo líder de tots ells.
Primer va ser Alicia amb el Bullet Witch. Després Aya amb Onechanbara. Ara toca Rubi amb WET.
Assaig Onechanbara: Bikini Samurai Squad 10 agost 2009
Posted by Yuri in Assajos.Tags: Xbox360
add a comment

Zombies, tetes i sang… què més es pot demanar?
Aquest assaig hauria de començar dient “Quasi dos anys i mig després….” perquè, a vegades un no perd l’esperança, i manté la il.lusió perquè alguna cosa acabi passant. I això és el que ens fa vius, l’esperança de que una cosa que desitjem acabi passant. Amb més o menys frivolitat, més o menys vanal, però una esperança al cap i a la fi, una il.lusió al cap i a la fi. I no hi ha major satisfacció que aquesta esperança esdevingui realitat. Perquè alguns amb poc en tenen prou, i altres, amb una mica més també.
I d’on treu un servidor aquesta retòrica tan profunda i pedant per presentar un assaig?
Doncs que per fi ha arribat el dia d’assajar l’excels, exhuberant, exòtic i sexy (repic de timbals siusplau) Onechanbara: Bikini Samurai Squad.
Assaig Assassin’s Creed 11 maig 2009
Posted by Yuri in Assajos.Tags: PC, PS3, Ubisoft, Xbox360
5 comments

Un joc fet com aquest Blog.
A la dècada dels 80 es va començar a popularitzar, al voltant dels PC’s i la informàtica, el ús del copy/paste. Va començar Apple amb el seu Lisa i els Macintosh i més endavant es va adoptar als Windows amb les dreceres de teclat “Control C” i “Control V”.
Assaig de Dragon Ball Z: Burst Limit 13 febrer 2009
Posted by Yuri in Assajos.Tags: Dragon Ball, Namco, PS3, Xbox360
4 comments

Fer Kames mola, i en HD, més.
Si no vaig errat el día 8 d’abril es produirà el suicidi massiu més gran de la història en aquest país. Milers de joves, que oscil.len entre els 20 i 25 anys es suicidaràn de qualsevol de les maneres.
Alguns es tiraràn a la vía del tren (cosa lletja, perquè si et vols matar no putejis a la pobre gent que ha d’agafar el tren), altres, si tenen llicència d’armes(o senzillament li roben l’escopeta al seu avi caçador, que aquest sí hauria de tenir llicència) es fotràn un tret al cap, o es tancaran dins un cotxe amb el motor engegat perquè se’ls esgoti l’oxigen i puguin morir plàcidament, i potser els més pintorescos es tallaràn les venes i prou.
Assajos a Juga i Calla 12 febrer 2009
Posted by daijiro in Assajos.Tags: Blog
3 comments
Ha arribat el moment que mitja humanitat estava esperant: que el cutreblog Juga i Calla publiqués anàlisis. De fet, anàlisis en el sentit que tots entenem (parrafades que enumeren les característiques d’un joc, exposen els punts forts i els punts febles, i acaben, ja sigui en una fòrmula matemàtica de gràfics+so+jugabilitat+duració= nota final, o en un numeret a seques) no són. No seràn això els anàlisis d’aqui.
A Gamerah n’hi deien Reseñas.
Tot això està molt bé, i és molt típic (lo que importa no es la nota, es el texto… si, si… tots ho hem dit això). Però el que realment vinc a dir és que els anàlisis seràn totalment personals, subjectius i passionals. Reseñas con sentimiento. Per quedar ben desfogats. Opinions fetes i dretes, i si entra alguna filosofada tampoc s’ha de contenir. Perquè, al cap i a la fi, la opinió d’un mateix no es forma llegint textos suposadament objectius que t’acaben explicant tots el mateix, la opinió es forma llegint opinió, opinions d’altres, que pensen igual o diferent.
I hi haurà notes? hi haurà notes??!!… Si, hi haurà notes si a l’autor li dóna la gana. I si posa nota, que posi la que li surti dels pebrots, però que la justifiqui. Si vomites bilis, justifica-ho, i si anuncies l’arribada de Déu a la terra, també.
Aquí no destrossem obres mestres per intentar demostrar als altres que tenim millor criteri que ells, ni ens passem els jocs a corre-cuita per demostrar que tenim bagatge en tots els bons jocs que apareixen. Tot això, aquí, ens la porta fluixa, i el mallorquí, més encara.
Després de tota aquesta parafernalia per cobrir-me les espatlles davant les barbaritats que s’escriuràn aquí, vaig al motiu principal d’aquest missatge: donar HYPE a un cony d’anàlisi.
Està de moda y todas las grandes lo hacen: demà DIVENDRES 13 de Febrer, es publica el primer assaig del blog. I a més per cortesia del primer col·laborador, el primer fitxatge, un galáctico, Yuri (també conegut com ayame a lo largo y ancho de ínternec).
Si senyors, un exemple de sobrietat i objectivitat en els anàlisis se desmelena per portar-nos articles apassionats, sense diplomàcia ni moderació, que aquí d’això no n’entenem.
Au doncs, demà, l’esperadíssim (per algu?) assaig.