jump to navigation

Assaig de Final Fantasy XIII 11 maig 2010

Posted by Yuri in Assajos.
Tags: , , ,
trackback

Quan es vol salvar a un gènere acabat.

Si em vaig comprar el Final Fantasy XIII va ser, principalment, pel morbo de jugar a un FF fora de un “plei”. Aquest va ser el primer argument… llavors en vaig tenir algun més, com per exemple que volia una Elite i com que a Europa es feia el pack amb el Final Fantasy, pos aniria bé per aprofitar.
I així ha estat. Pack Elite + FFXIII. Però estava sent injust amb el joc, amb Final Fantasy XIII.
Els motius, a continuació.


Tots sabem que des de fa anys el JRPG està mort i enterrat. Que sí, a tots ens agrada més o menys el JRPG, però fa 15 anys que tots els jocs són iguals. Siguin Final Fantasy, Star Ocean, Dragon Quest, Tales of o el que sigui, no aporten res al genere. Històries preciosistes i tal però a nivell jugable i estructural tots el JRPG són calcats.

“Porque son, niña, tus ojos verdes como el mar, te quejas;
verdes los tienen las náyades, verdes los tuvo Minerva,
y verdes son las pupilas de las hourís del Profeta.”

I sembla ser que Square ho sap, i sembla ser que Square ha volgut arriscar amb la Gran Gallina dels Ous d’Or, i ja només per això dic que estava sent injust amb el Final Fantasy XIII. Perquè FFXIII NO és el JRPG que tots ens pensem. Repeteixo, NO és el JRPG que esperem.

Arriscar-se i ser atrevit s’ha d’agrair i molt, i potser és més lloable (que no hauria de ser-ho) quan ho fa una de les grans de la industria. Perquè si mirem a les grans porten anys oferint el mateix. D’aqui que tinguem sagues que ja van per la cinquena, sisena, o tretzene entrega, i hagin de posar-li Super, Hyper o Mega al davant.
Arriscar-se i fer coses diferents (encara que potser no surtin be) mola… i jo, personalment, ho agraeixo molt.

SEGA és la reina en aquestes coses, cada Sonic és diferent i canvia estil, maneres i tot…. cagada? potser per alguns si, però això és el que em mola de SEGA.
SEGA fa onze anys es va gastar el que mai ningú s’havia gastat per fer un joc que no seria un superventes, però que va conquerir tots els cors dels qui el vam saber apreciar.

En aquest mundillo, arriscar-se mola, i si ho fa una de les grans amb una de les sagues més consagrades de la història, que sempre i sempre ens ha venut el mateix, doncs és un puntaco a favor descomunal. I per això dic que estava sent injust amb Final Fantasy XIII.

Perquè Final Fantasy XIII és un JRPG completament diferent al que hem estat mastegant durant anys i anys. Si comencem a jugar amb la convicció de que és un JRPG clàssic, ens emportarem una decepció del copón. Xasco, frustració i desengany… Perquè no hi ha mapamundi, no hi ha missions secundaries*, no hi ha histories paralel.les, no hi ha escenaris per explorar ni llibertat, no hi ha minijocs, no hi ha cap dels elements clàssics dels JRPG.

Final Fantasy XIII és tan sols seguir la història de uns personatges. Seguir la historia anant per un sol camí. Avançant per un llarg camí.
Mentre avancem, lluitem contra enemics i de tan en tan, parem i els personatges s’expliquen la vida. Reiniciem la marxa i el mateix. Seguim el cami. Seguim el camí. Seguim el camí. Lineal, lineal, lineal.

Seguim el camí de la història de uns personatges.
Una aventura fabulosa de un grupillo de personatges que tenen a sobre un marrón espectacular.
Una història molt adulta i madura, lluny de la sensibleria gratuita i amors pletòrics tan típics de la saga, i amb uns personatges molt definits i amb caràcter.

Només lluitar, tirar endavant i fer més combats pot semblar, a priori, molt pesat. I de fet, durant les seves primeres 4 hores ho és.
I ho és fins que entenem que no estem jugant a un RPG convencional. Quan ens n’adonem d’aquest plantejament veiem que l’únic incentiu per a seguir avançant és poder veure el proper video, la propera escena per saber què està motivant a aquests personatges a seguir endavant.

Ja que el millor de tot, i que cau en una gran paradoxa, és que els propis personatges tampoc saben perquè han de seguir endavant. Saben que ho han de fer, però no saben perquè. Com nosaltres, sabem que hem de continuar avançant, però no tenim molt clar perquè.

Tot i així, “només” es pot tirar endavant. I aquest és el gran missatge del joc. Només podem seguir avançant.
Mecànica exòtica la d’aquest Final Fantasy que trenca amb tot el que haviem vist abans i en absolut ho fa cap a malament. Només és un altre punt de vista.

Final Fantasy XIII ens ha enganyat per complet. Crèiem que era el mateix de sempre: nenes mones, nois rossets, màgia, videos espectaculars en móns de fantasia i una història per salvar l’univerns. Però no és així.
És un Final Fantasy que ningú s’esperava perquè Square ha arriscat. No ha volgut fer el mateix que porta fent durant anys i anys amb aquesta saga. Square ha volgut canviar, s’ha arriscat i és d’agraïr.

Que no agradarà? Potser no.
Que no vendrà tant com altres Final Fantasy? Potser que tampoc.
Que rebràn moltes més crítiques que si haguéssin fet un JRPG convencional? Potser que també.

Però ho ha fet. I per això mereix ja el meu respecte que tantíssimes vegades li he faltat.
Square i aquest Final Fantasy s’han guanyat el meu respecte perquè ens ha fet a tots un ZAS, EN TODA LA BOCA! (Un “zas,en toda la boca” a tots els fanboys que justificaven l’existència de PS3 només pel Final Fantasy XIII… mola. Haberte comprado una Wii, nerdo!!)

Serà el primer Final Fantasy que generarà crítiques (entre el seu públic més habitual) i no tindrà l’aclamació universal perquè Square ha volgut canviar. Almenys ho ha intentat.

Potser ha estat un intent per salvar a un gènere acabat.

“Porque son, niña, tus ojos verdes como el mar te quejas;
quizás, si negros o azules se tornasen, lo sintieras.”

NOTA: 9

*. Per aquells que aguantin les 25-30 hores de seguir camins tindran una grata sorpresa al final, i és que arribarem a una vasta zona amb total llibertat per anar fent missions i millorar els nostres personatges abans d’encarar la recta final del joc. Això sí, seguint la tònica del joc, les missions seràn d’anar per un cami a matar el enemic de torn.

About these ads

Comentaris»

1. daijiro - 11 maig 2010

Només vull fer un parell d’apunts:

1. Sobre el tema de “l’estacament” dels jocs de rol… faré referència al genial article de Ikael a Anaitgames:

http://www.anaitgames.com/sobre-el-estancamiento-de-los-jrpgs/?o=1

Cal llegir-lo completament i després clicar al final on diu ¿O era al reves? i continuar llegint…….. senzillament magnífic.

2. Estariem desencaminats si parléssim de Final Fantasy XIII com a Aventura enlloc de com a Joc de rol?? Definitivament jo crec que no.

I com a bonus… deixo el link d’un joc que es podria dir que va inspirar a Square a l’hora de fer FFXIII……xDD……the Linear RPG…: (brutal)

http://girlflash.deviantart.com/art/The-Linear-RPG-114501766

Au.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: